L’esllavissada política a Grècia suposa una oportunitat no tan sols per aquest país sacsejat per la crisi, sinó també per a repensar i corregir en els sues fonaments la política econòmica i social de la Unió Europea.
Tornem a subratllar la crítica sovint expressada per part dels sindicats als darrers anys: Les condicions decisives sota les quals s’aprovà l’ajuda financera a Grècia, des del principi no mereixien ser anomenades ‘reforma’. Els milers de milions que s’han canalitzat cap a Grècia es van utilitzar sobre tot per a l’estabilització del sector financer. Al mateix temps el país es conduïa mitjançant una política brutal de retallades cap a la recessió més profunda i cap al més elevat endeutament de la UE en el seu conjunt. Les conseqüències son una crisi social i humanitària sense precedents a Europa: Una tercera part de la població viu en la pobresa, els amortidors socials es van afeblir massivament, el salari mínim es reduí en un 22%, es desmuntaren el sistema de negociació col·lectiva i altres garanties per aquells que encara tenien ocupació, i es van penalitzar encara més precisament a aquells col·lectius amb menys ingressos. Avui l’atur està al voltant del 27%, i el dels joves està fins i tot per sobre del 50%. A moltes persones els hi manquen mitjans per a alimentació, electricitat, calefacció i allotjament. Una gran part de la ciutadania no té assegurança per malaltia i tan sols te accés a l’atenció sanitària en cas d’urgència. El resultat electoral és una resposta evident davant aquestes polítiques equivocades.
Tot això no te res a veure amb reformes que s’adrecin a arreglar els problemes reals que enfronta Grècia. Cap dels problemes estructurals del país s’han solucionat, però s’han generat de nous. Ha estat una política reductora, i no constructiva. Autèntiques reformes estructurals que es mereixin aquest nom, obririen camins a noves oportunitats de desenvolupament econòmic del país, en comptes de empentar a una generació de joves altament qualificats cap a l’estranger. Autèntiques reformes estructurals es prendrien seriosament la lluita contra el frau i l’evasió fiscal. Autèntiques reformes combatrien el clientelisme i la corrupció en la contractació pública. El nou govern grec, ha de presentar els seus propis projectes de reconstrucció i desenvolupament, que han de formar part d’un ‘Pla d’Inversió Europeu’, com el que fa ja temps que demanen els sindicats, i aquest ha de crear les condicions perquè aquest tipus de projectes puguin donar els seus fruits.
S’ha de negociar amb el nou govern grec sense xantatges i amb seriositat, per tal d’obrir el país a una perspectiva social i econòmica més enllà de la fracassada política d’austeritat. Això val especialment per a les condicions destructives que es van acordar amb el govern que va perdre les darreres eleccions, amb tal de poder-hi accedir a crèdits internacionals. Europa no pot insistir en la continuïtat d’una política que llastra a la seva població, i que és rebutjada de manera contundent per la majoria dels electors/es. No hi pot haver un ‘continuem-hi’.
La davallada electoral dels que han estat responsables de les polítiques que s’han aplicat fins ara a Grècia ha estat una decisió democràtica, que ha de ser respectada a nivell europeu. El nou govern necessita d’una oportunitat justa. Qui demani ara el manteniment de les reformes, li nega de fet a la ciutadania grega el dret a una reorientació de la política, legitimada democràticament. I si s’insinua, que una reorientació com aquesta tan sols serà possible si Grècia surt de la Unió Monetària, es fa palès que les institucions europees son irreconciliables amb les declaracions democràtiques dels seus Estats membre. Així se li posa més vent en les veles a les corrents nacionalistes que creixen a Europa.
Els dèficits de legitimitat democràtica a nivell europeu que tantes queixes han merescut però que encara no s’han superat no poden ser consolidats mitjançant la limitació de la democràcia als Estats membre. Tanmateix tal i com molts de nosaltres vam destacar a la crida ‘Refundar Europa’ al 2012, s’ha de reforçar la democràcia a nivell de la UE si se li ha de donar més credibilitat al projecte europeu. El projecte europeu no es reforça mitjançant el dictat de l’austeritat, sinó des de baix i a través de la iniciativa democràtica per a la reconstrucció econòmica i per a més justícia social.
Per això, aquesta iniciativa s’ha de recolzar ara en nom del interès de la ciutadania grega. Dona a més, nous impulsos per a un canvi de curs polític a Europa. El canvi polític a Grècia s’ha de convertir en una oportunitat democràtica y social per a Europa!
[su_button url=“http://www.europa-neu-begruenden.de/griechenland-nach-der-wahl-keine-gefahr-sondern-eine-chance-fuer-europa/aufruf-unterzeichnen/“]Signar/Signature here[/su_button]